diumenge, 9 d’octubre de 2011

148 MONTE PERDIDO por NERIN I REFUGI DE GORIZ 4 I 51011

148 MONTE PERDIDO por NERIN I REFUGI DE GORIZ 4 i 51011

148 Monte Perdido, dies 4 i 5 d’octubre 2011

Sortim de Sant Salvador de Guardiola, sobre 2/4 d’onze del dia 4-10-2011 , en Vicenç Muñoz, Josep Junyent, Josep Samsó, Miquel Pujols i Josep Casafont, per trobar-nos a les onze a la Panadella, amb en Francesc Blanch i Manel Parareda, procedents de Sant Feliu de Guixols.

D’aquí ens dirigirem cap a Ainsa, (Osca), a on arribem pels vols de les dues de la tarda.

Dinem, per continuar desprès de dinar en direcció Bielsa, a l’alçada del poble Escalona, agafem a l’esquerra una carretera molt estreta, la HU-631, en direcció al Cañón de Añisclo i que ens portarà fins al Bonic poble de Nerin, a on arribem sobre les quatre de la tarda.

Donem un vol pel poble i com que ens cal esperar el taxí, que ens ha de portar fins al Serrato Bozo (Bacarizuala) , i aquest no surt fins a les sis, vam aprofitar per anar a visitar un altre poble encantador, Fanlo, cap de municipi de Nerin, situat a uns 6 Km.

A les sis en punt estem a la parada del taxí que en portarà fins al pla de Serrato Bozo, lloc a on comença de veritat la nostra gesta.

Crec que no ve al cas fer una descripció detalla del temps i distàncies, alçades etc. Comencem a caminar a les 18:30 i arribem al refugi de Goriz a les 20:20, fosc completament.

Fem el registre pertinent de les nostres dades personals, i a les 9 mes o menys, ens posem sopar. De primer potatge de cigrons amb xoriço, pernil i pasta, segon amanida verda, tercer botifarra amb samfaina i patates al caliu i de postres natilles.

A les 10 i mitja tots al llit, al llit si, però de dormir res de res.

Dia 5, ens aixequem a 2/4 de set, esmorzem i a 2/4 de vuit emprenem la pujada. Ens acompanya un dia immillorable, bona temperatura, sense vent i amb un sol radiant.

Enfilem amunt recte de cara al Mont Perdut, que es camí correcte, la veritat es que no te pèrdua, primer per estar ben marcat per fites de rocs i segon per la gran quantitat d’excursionistes que fan la ruta.

A l’arribar al Lago Helado, fem un mos i continuem sense presa tot enfilant per la cresta i de cara a la tartera, que mirant-la ja fa respecte.

A les 12:20, fem cim, han estat quasi cinc hores des del Refugi. Els Fotògrafs van xalar d’allò mes i es van poder lluir, el dia era transparent i amb molt bona visibilitat.

Es un cim amb vistes espectaculars, crec que de les millors del Pirineu.

Reprenem la tornada, amb molta cura de no caure, ja que la baixadeta se les porta.

Una vegada vam tornar a ser al Lago Helado, el camí ja era mes de bon transitar i no presenta cap dificultat.

En arribar de nou al Refugi, les 15:45, vam dinar i agafem la resta de l’equipatge que hi havíem deixat, per no pujar tant carregats. Contactem amb el taxi per tal de concretar l’hora que ens tenia que venir a esperar al mateix lloc que ens havia deixat al dia abans.

A les 18:30, ens trobem amb el taxi que ens ha de portar a Nerin, lloc a on tenim els nostres cotxes.

L’excursió, en termes globals, ha estat un èxit i es d’una gran bellesa paisatgística, totalment recomanable.

Una vegada a Nerin, ens canviem les botes, i agafem els cotxes per emprendre la tornada, ens espera un llarg viatge, per alguns 400 km., els altre un xic menys.

Al poble de Graus vam parar a descansar i a sopar a l’Hotel Lleida, per cert molt be.

Després de sopar altra vegada al cotxe i fins la propera parada, la Panadella, a on ens vam acomiadar d’en Francesc i en Manel .

Els del Bages, a la una de la matinada , mes o menys , vam arribar a casa.

Algun comentari:

Tothom ha fet les seves valoracions / reflexions sobre la sortida del Mont Perdut . Ara em toca a mi .

NO TOT VA SER FLORS I VIOLES.

Malgrat ens va acompanyar uns dies de cinema i va haver dos punts febles que al meu entendre necessiten millorar i cal remarcar-los.

El primer . Risc / “nervis a la banqueta” / exposició al perill que a títol personal vaig estar sotmès va ser de champions. Si algú hagués caigut dels varius penya-segats , cingleres que hi havien , de ben segur que avui encara no hauríem tocat a terra. NO FOTEM. FA MOLTS ANYS QUE TENIM 20 ANYS. NO CREC QUE AQUESTES AVENTURES SIGUIN DEL NOSTRE PERFIL.

El segon. El dormir del relais&chateaux necessita millorar. En una habitació de 40 m2 hi varem dormir “tropecientos”. Personalment vaig ser dels afortunats hi vaig dormir el 2on pis. Ara bé el que li va tocar dormir al tercer pis havia de ser equilibrista o bé funambulista per baixar a terra. ( Tenim una edat que de vegades has d’anar al lavabo a mitjanit).

Pel demés PERFECTE. El dinar del dimarts a Ainsa impecable. El sopar al refugi correcte i el sopar a Graus va ser normal.

La logística sensacional i els horaris perfectes.

La companyia com sempre , i ja es habitual , excel·lent.

Segur que sortiran veus discordants però aquesta ha estat la meva experiència.

El track ha sigut partit en tres trams, si us els voleu baixar:
1er Track de
Serrato Bozo (Bacarizuala) al Refugi de Góriz: cliceu
2on track: Del refugi al cim de Mont Perdut i retorn al refugi: cliceu
3er track, del Refugi al Serrato Bozo (Bacarizuala): cliceu

La fitxe tècnica des de Wikiloc en aquesta ocasió no s'hi ha penjat ja que hi han molts tracks i son tots vàlids, el que s'ha penjat és el que va des de Serrato Bozo (Bacarizuala) fins el Refugi i que és vàlid pel retorn: cliceu


El vídeo:


Les fotos d'en Francesc Blanch:


les d'en Manel Parareda:


les d'en Josep Samsó:


les d'en Vicenç Muñoz:


******************


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada