dimarts, 26 de març del 2013

222- GR 11 Vilamaniscle, Els Vilars (Espolla) 20.03.2013



222- GR 11  Vilamaniscle, Els Vilars (Espolla) 20.03.2013

Aproximació: Els de la Catalunya central, ens trobem a 2/4 de set al parc de l’Agulla de Manresa.
Tot seguit agafem la C-25 fins a trobar la AP-7 a l’alçada de Riudellots de la Selva, agafem  l’AP7 direcció la Jonquera, fins la sortida Nº 4 de Figueres , a la rotonda agafem la tercera sortida, Perpinyà, Roses Cadaqués, Llançà Portbou, entrarem a la N II i la seguirem fins trobar la sortida Figueres Portbou per la N-260, i a l’alçada de Vilajuïga trenquem a l’esquera cap a la C-252 fins arribar a Garriguella, a on aprofitem per esmorzar.
Després d'esmorzar agafem el cotxe per anar cap a Vilamaniscle, lloc de trobada amb la resta de companys vinguts de Gaxolandia, Sant Feliu de Guíxols, ho fem per la GI-6032, i just a l’entrada del poble ja ens estan esperant.
Després de saludar-nos, hem d'anar a deixar un cotxe al final de la ruta, al punt anomenat Els Vilars, entre una cosa i l’altra començarem a caminar tard.

Feta la introducció, si fem esment a la forta tramuntana i l’elevat % de pista asfaltada, que ens espera,  ja quasi estaria tot dit, però be farem una petita ressenya dels lloc per on hem passat.
Emprenem la ruta, En Francesc Blanch, Maria Carles, Josep Junyent, Manuel Parareda, Miquel Pujols, Josep Samsó i Josep Casafont
9:45 --  0,00 km.  145 m, Tal com s’ha dit, sortim de Vilamaniscle, agafem el  carrer Sant Quirze, direcció NO, Al final cel carrer trobarem la font de l’Ou i un seguit d'indicadors,  entre altres, un que diu Sant Quirze de Colera. Agafarem aquesta carretera amb coincidència amb el GR 11 i l’anirem seguint.





10:14 – 2,00 km. 102 m. Al front veiem  Sant Quirze i Sant Julita , no hi arribarem, ens desviem  a la dreta, pel costat del torrent de la Reguerada , ens quedarà a l’esquerra, la pista porta el nom del Camí del Convent, coincident amb el GR-11.





10:40  -- 4,000 – 140 m. Travessem el Torrent de la Reguerada, a la nostra dreta trobem una alzina surera de grans dimensions, amb un animaló  de color vermell,  no identificat. També a la nostra dreta i un xic mes apartat veiem el Mas Mallol.




11:00  -- 5,700 --  165  Santa Maria i Monestir  Sant Quirze de Colera, situats al costat del camí vell del Coll de Banyuls, terme Municipal de Rabós, Paratge  natural i d'interès Nacional de l’Albera.  El que vulgui la seva història pot anar a Wikipèdia. Els deixarem a la dreta i continuarem per l’esquerra,  pista/GR11. Ara començarem a pujar i amb el vent de cara, va ser  "durillo".




11:45 – 7,600 – 396 m. Cota mes alta del dia d’avui. En condicions normals hauria estat el lloc ideal per la foto de grup, però la intensitat del vent era tal, possiblement hauríem hagut d'anar a buscar la senyera i les càmeres de fotos  al mar. Així que decidim passar el coll i emprendre la baixada cap a la fondalada a on es troba el Mas Pils.

11:56 – 8,057 – 339 , Trobem un parell de fonts, les dues porten el nom de,  Fonteta 1 , la dos,  es la que està en millor estat,  cal dir però que de les dues en surt un bon doll d'aigua.




12:25  -- 9,300 – 229 Arribem al fons de la vall i trobem un arbre de grans dimensions al costat del riu de l’Orlina del Puig, aprofitem per fer la foto de grup,  podem veure a d'alt de l’arbre un animaló de color vermell, possiblement de la mateixa espècie del que havíem vist abans.



12:37  -- 9,696 – 239. Cruïlla Camí del Convent amb la carretera que ve de l’Espolla i va cap al coll de Banyuls, en front tenim el Mas Pils. Nosaltres agafem a l’esquerra per asfalt, direcció l’Espolla.



14:02 – 15,340 – 187, Per fi podem deixar la carretera i ens endinsem per un sender, ens deixa un Xiruca, està cansant i aprofita la benevolència d’unes franceses que el portaran amb cotxe fins a l’Espolla.
Tot seguit travessem un torrent anomenat  Còrrec dels Vilars, algú aprofita per refrescar-se els peus. Al costat hi ha la font de Cadecàs.





14:23 – 16,290 – 231. Arribem al punt de destí, Els Vilars, a on tenim el cotxe que hi havíem portat a primera hora.




 Ens canviem les botes i ens dirigim cap a Espolla, a on ens espera el Xiruca desertor i una agradable sorpresa. Ens venen a veure i acompanyar-nos el dinar, els Xiruques, Josep Mª (àlies Capità) i en Ramon (àlies el monàrquic).



Dinem al cafè restaurant la Fraternal, a on celebrem Sant Josep, Clarà ,Junyent,Samsó i Casafont.


Si us voleu baixar el trac d'en Francesc Blanch: cliqueu

La fitxe tècnica des de Wikiloc:



Si voleu més detall des de Wikiloc: cliqueu


i la galeria de fotos a Picasa




***********************************************



diumenge, 17 de març del 2013

221 – LLUÇÀ ( Lluçanès ) 13.03.13



221 – LLUÇÀ ( Lluçanès ) 13.03.13

La sortida d'avui estava programada per fer la ruta de Sta. Eulàlia de Puig-Oriol a Lluçà passant pel Castell de Lluça i la seva església de Sant Vicenç, per acabar a Llucà, on tindríem un cotxe per tornar al lloc d'origen  però el temps ens ha espatllat el goig de caminar i al final, tot i que hem pujat a peu al Castell, hem fet una ruta turística.
El punt de trobada avui era a Olost de Lluçanès, per arribar-hi des del Bages calia agafar la C-25 fins passat el túnel de Fontfreda, on és troba la sortida per agafar la remodelada carretera B-433 fins empalmar amb la C-154 per arribar a Olost, els procedents de la costa també, per la C-25 fins a la mateixa sortida i seguir fins a Olost i procedents del Berguedà C-16 fins a Gironella i aquí la C-154 fins a Olost.
Els culers no fan mostra de molta alegria, és nota que van gastar-ho tot en la celebracions d'ahir a la nit, tot i així no deixem de fer el comentaris al sensacional espectacle que tots varem gaudir (Barça 4 Milan 0 ). L’esmorzar el fem al Bar del Centre, per cert aquest no és retraten escuts del Barça, Espanyol i fins i tot del Madriz, hem aparcat el cotxe davant del Ajuntament al costat de la Fonda Sala on anem a fer-hi un cafè servit pel propi Sr. Sala.



Ens trobem amb els companys de la Costa i junts continuem direcció a Prats de Lluçanès fins a Sta. Creu de Joglar on girem a la dreta per agafar la BV-4342 fins arribar a Sta. Eulalía de Puig-Oriol, on vist que continua la pluja decidim continuar amb el cotxes fins a Llucà, 

L'horari de visita del Monestir i claustra de Lluçà no ens permet visitar-lo fins a les 11 del matí per lo que decidim pujar al Castell de Lluçà, sortim de nou en direcció a Sta Eulàlia i just passat el Km. 14 trobem un desviament a l'esquerra que agafem, la pista forestal ens permet continuar amb els cotxes aproximadament un Km, on hem de deixar el cotxe hi ha un rètol que així ens ho indica, "deixeu reposar el cotxe i continueu a peu"


Equipats amb les capelines i els impermeables així com els tallavents decidim pujar al Castell de Llucà i l'església de Sant Vicenç.

En total no fem n'hi un Km,  una diferència d'alçada d'uns 90 mts. 


L'església de Sant Vicenç del Castell es trobava situada dins l'antic terme i junt al clos del castell de Lluçà i no degué passar de capella castellera dels senyors del castell. El castell de Lluçà apareix documentat el 905 quan fou consagrada l'església de Santa Maria, que es trobava dins el terme del castell de Lluçà. En aquest moment l'església de Sant Vicenç no devia trobar-se dempeus, car no apareix entre les sufragànies unides a Santa Maria. La primera notícia de l'existència de l'església de Sant Vicenç es troba el 988 quan es jurà el testament sacramental de Sunifred I, senyor del castell de Lluçà, sobre l'altar de sant Vicenç, màrtir, l'església del qual es trobava al comtat d'Osona, junt al castell de Lluçà al qual deixava tretze ovelles.


Abans de coronar el cim ens fem la foto de grup embolcallats per la boira 

     
 

Ja som al Castell, les vistes podrien ser espectaculars en dia clar i assolellat però avui això no ha estat així.




Desfem el camí per recollir el cotxes i tornar a Lluçà per fer una visita al Monestir i el Claustra.









L'església de Santa Maria de Lluçà es troba documentada l'any 905 quan fou consagrada pel bisbe de Vic Idalguer, el qual el 22 de maig acudí al castell de Lluçà per restaurar l'església de Santa Maria que havia edificat el baró il·lustre Vinanza, prevere, que donà diversos llibres litúrgics com un leccionari, un missal, un saltiri i un antifonari i peces de roba litúrgiques com una planeta, una estola i una alba. El mateix fundador donà diversos béns a l'església per al seu manteniment i el mateix feren diversos parroquians que cediren a l'església cases i terres. El bisbe pel seu cantó donà els delmes, les primícies, les defuncions, les oblacions, les sepultures i tot els altres serveis eclesiàstics del Vilar de Torroella, amb la seva sufragània als Prats, de la Massana (Massaneres) i Minacas (Manyaques), el de Barbudells, el de Villadeures (Les Eures), el de Constable, el d'Ermengot, el de Torre de la Parra (Tor de l'Espà), el de Puig-oriol amb la seva sufragània i el de Callenas (Canelles) i les valls de Comarmada i de Sunier erma i la sufragània de Sant Agustí de Lluçanès amb els Malats de Villarós. A més hi afegí l'església de Sant Martí d'Albars amb el seu sacerdot. Amb aquest acte l'església de Santa Maria de Lluçà veia com era restaurat el culte en un lloc on antigament ja n'hi havia hagut, al mateix temps que esdevenia cap de diverses sufragànies: Sant Pere de Torroella o del Grau, de Santa Eulàlia de Puig-oriol i de Sant Agustí de Lluçanès. Mentre que l'església de Sant Martí d'Albars sembla que no era gaire més que una simple capella que per qüestions econòmiques s'unia a la parròquia de Lluçà. 
De l'església de Santa Maria que es va consagrar l'any 905 no se n'ha conservat res i de l'actual no es té cap dada que parli de la seva construcció. Únicament el fet de concentrar-se una gran quantitat de deixes entre els anys 1170 i 1190 sembla indicar que en aquest període de temps es devia construir el temple actual. És probable que els tres altars primitius de l'absis principal i de les dues absidioles estiguessin dedicats a l'Assumpció de Maria, Sant Joan i Sant Miquel. Abans del 1270 ja hi havia altres altars com els de Sant Agustí i Santa Maria Magdalena, al qual al segle XIV s'afegí l'advocació de Sant Vicenç quan la capella del castell de Lluçà fou abandonada. Fins abans dels terratrèmols del segle XIV, únicament és possible que hom construís el cor, la part inferior del qual es decorà amb les conegudes pintures dedicades a Sant Agustí, la qual cosa fa pensar que el seu altar es trobava en aquest sector del temple. Després, els terratrèmols que el 1428 i 1448 van assolar Catalunya i enrunaren tantes esglésies, feren caure tota o una bona part de l'església de Santa Maria de Lluçà, així com el campanar, l'estructura del qual es desconeix, i una part important de les edificacions del monestir. Les obres de reparació s'iniciaren ràpidament tal i com consta en la visita pastoral de 1442 en la qual no se'n prescriu cap perquè ja s'hi treballava contínuament; únicament a manca de campanar, es manà que es col·loquessin les campanes en un lloc on es poguessin fer tocar, i es reparés una part de la volta de l'església que necessitava ser reparada. Així que la volta fou refeta durant el segle XV, mentre que el campanar no es construí fins a una època incerta entre 1581 i el 1661. El segle XVII hom reféu la façana de l'església que podria correspondre a les obres que el 1661 promogué el vicari perpetu Josep Gonfau i amb aquest motiu es dataren les llindes de la sagristia i la porta del campanar i s'arrebossà l'església interiorment , així com dos altars poc profunds rebuidats en les parets de la nau. El 1765 hom completà les modificacions de l'interior de l'església amb unes motllures de guix de tipus barroc i fou mutilat l'absis per fer la nova capella del Santíssim i unes escales per al cambril del nou retaule barroc.


Si voleu més informació sobre el Lluçanès podeu anar a la web de la Diputació, Patrimoni cultural, val la pena: http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08109# jo així hi he fet.

Un cop acabada la visita ens acomiadem fins a la propera setmana. 

El retorn els del Bages van a buscar la C-16 a Navàs, els de la Costa continuem fins a Prats de Lluçanès per continuar ja a buscar, a buscar ... la neu 






que per sort ! els hi permet continuar el camí i no tenim de hospedar-los a les nostres llars.

Avui erem en Francesc Blanch, Maria Carles, Josep Casafont, Josep M Clarà, Manel Parareda, Miquel Pujols i Josep Samsó.

No cap penjar cap trac perquè no es gens necessari, aquesta pujada al Castell, en bon temps es apta per a tothom, no és adaptada, però persones d'edat avançada i acostumats a caminar un xic, no tenen de tenir cap problema.

La galeria de fotos, com sempre a Picasa



*******************************************


dissabte, 9 de març del 2013

220 SORTIDA 1er MEMORIAL FRANCESC SABATA – SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS (Gironès) 06.03.13



220 SORTIDA 1er MEMORIAL FRANCESC SABATA – SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS (Gironès) 06.03.13


Com no podia ser d'altre manera els Xiruques hem consensuat aquesta sortida a l’any del comiat al Francesc, per un dels seus entorns més estimats que sabem era la zona de la muntanya dels Àngels.

A un quart de 8 hem sortit de Cabrianes en Clarà, Casafont, Junyent, Pujols i Samsó. Seguim la C-25 fins a trobar-nos amb la NII per entrar a Girona pel sud de la ciutat.

Anem travessant tranquilament i sota la pluja i el pas del tren, vora l’Onyar (quina crescuda!)



 i els Jutjats, truquem als amics de la Costa els Francesc Blanch la Maria Carles i en Manel Parareda. També estan arribant i quedem trobar-nos ja a la sortida de la carretera al Santuari, prop del barri Font de la Pólvora, per pujar junts i esmorzar al restaurant del Santuari, ja que en Francesc Blanch, coneixedor de les comarques properes al seu estimat Empordà, sap que està obert.

Sortim novament de Girona i ara ho fem per la C-250 direcció la Costa, fins a trobar-nos amb la cruïlla amb la GIV-6703 on ens reunim amb els Ganxons i junts seguim per la mateixa carretera fins arribar al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels.





Un cop al Santuari i en les dependencies del hostal, passem hora i mitja llarga entre esmorzars, cigalons, cafès en llet, fotos de grup dins l’església i la constatació que es i serà sempre present la nostra estima al enyorat Francesc Sabata. Mentrestant continuem embolcallats per una boira espessa acompanyada de pluja i vent. Cap a les 11 ens acomiadem.




Els de la Central no som seriosos. On anem? A casa, no, a voltar, Brunyola,  Perpinyà, a l’Space Libérté, a cagar ¡  Finalment, el Capità (qui no?) que a més porta el cotxe, ens porta tant si vols com no, a MONELLS. Seguim la mateixa carretera però ara amb direcció a la vall del Ter, un cop a Madremanya girem a la dreta per continuar per la GIV-6702 fins a Monells.




El Rissec va ple a basar i només podem creuar la població pel únic pont per vehicles. Veureu les fotos: ens ENTUSIASME a tots, el millor poblet que hem visitat amb el seu carrer dels Arcs la plaça 








i el bar, republicà, on passem una bona estona.



Ja llançats, cosa estranya tenim bona idea i decidim anar a veure l’Esther, companya del Francesc, a L’Escala i potser de passada dinar a Ca la Roser (de tant bon record)

Seguim per la mateixa carretera fins a Corçà, on després de creuar la població agafem la C-252 passant per Parlavà, Ultramort, Verges aquí girem a la dreta i continuem per la C-31 direcció Torroella de Montgri, pocs kilòmetres ja girem a l’esquerra per continuar per la GI-632 passant per  Bellcaire i  ja som a L’Escala. Son les 12

Uff ¡ Temporal com feia anys no es veia, onades de fins a 6/7 mts. d’alçada. Els fotògrafs immortalitzen el dia i el fet.





Notaria, previsible emoció amb l’Esther. Després d’uns canvis d’impressions abraçades de comiat. Es d’hora per dinar.

Noves discussions, s’imposa el criteri conservador, no dinem a Ca la Roser i cap a l’Eix Transversal i Brunyola, ara anem a buscar la AP 7 per la mateixa carretera. La sortida de l’AP 7 la agafem a Sils per empalmar amb la C-25 fins a la sortida d’Anglès i per la C-63 arribem a Sant Martí Sapresa, després de passar per Brunyola 



on resseguim camins fent un intens estudi de la ruta que preparen els ciclistes dels Xiruques,  senyors CASAFONT i PUJOLS ( Avifont/Sotstinent i Sebastien/Makkinen, respectivament) i finalment Sant Martí Sapresa. Restaurant CAN VALLS, on repetim la bona experiència del passat dia 13 de Febrer.




A dos quarts de 4 sortim cap a Cabrianes, el Capità té que estar a Berga a les 5. Tots a casa, molt i molt cansats de la caminada d’avui.

Un dia diferent, per l’objectiu, per la climatologia i perquè hem anat fent sobre la marxa 



Si voleu veure tota la galeria de fotos a Picasa






*******************************