diumenge, 17 de març de 2013

221 – LLUÇÀ ( Lluçanès ) 13.03.13



221 – LLUÇÀ ( Lluçanès ) 13.03.13

La sortida d'avui estava programada per fer la ruta de Sta. Eulàlia de Puig-Oriol a Lluçà passant pel Castell de Lluça i la seva església de Sant Vicenç, per acabar a Llucà, on tindríem un cotxe per tornar al lloc d'origen  però el temps ens ha espatllat el goig de caminar i al final, tot i que hem pujat a peu al Castell, hem fet una ruta turística.
El punt de trobada avui era a Olost de Lluçanès, per arribar-hi des del Bages calia agafar la C-25 fins passat el túnel de Fontfreda, on és troba la sortida per agafar la remodelada carretera B-433 fins empalmar amb la C-154 per arribar a Olost, els procedents de la costa també, per la C-25 fins a la mateixa sortida i seguir fins a Olost i procedents del Berguedà C-16 fins a Gironella i aquí la C-154 fins a Olost.
Els culers no fan mostra de molta alegria, és nota que van gastar-ho tot en la celebracions d'ahir a la nit, tot i així no deixem de fer el comentaris al sensacional espectacle que tots varem gaudir (Barça 4 Milan 0 ). L’esmorzar el fem al Bar del Centre, per cert aquest no és retraten escuts del Barça, Espanyol i fins i tot del Madriz, hem aparcat el cotxe davant del Ajuntament al costat de la Fonda Sala on anem a fer-hi un cafè servit pel propi Sr. Sala.



Ens trobem amb els companys de la Costa i junts continuem direcció a Prats de Lluçanès fins a Sta. Creu de Joglar on girem a la dreta per agafar la BV-4342 fins arribar a Sta. Eulalía de Puig-Oriol, on vist que continua la pluja decidim continuar amb el cotxes fins a Llucà, 

L'horari de visita del Monestir i claustra de Lluçà no ens permet visitar-lo fins a les 11 del matí per lo que decidim pujar al Castell de Lluçà, sortim de nou en direcció a Sta Eulàlia i just passat el Km. 14 trobem un desviament a l'esquerra que agafem, la pista forestal ens permet continuar amb els cotxes aproximadament un Km, on hem de deixar el cotxe hi ha un rètol que així ens ho indica, "deixeu reposar el cotxe i continueu a peu"


Equipats amb les capelines i els impermeables així com els tallavents decidim pujar al Castell de Llucà i l'església de Sant Vicenç.

En total no fem n'hi un Km,  una diferència d'alçada d'uns 90 mts. 


L'església de Sant Vicenç del Castell es trobava situada dins l'antic terme i junt al clos del castell de Lluçà i no degué passar de capella castellera dels senyors del castell. El castell de Lluçà apareix documentat el 905 quan fou consagrada l'església de Santa Maria, que es trobava dins el terme del castell de Lluçà. En aquest moment l'església de Sant Vicenç no devia trobar-se dempeus, car no apareix entre les sufragànies unides a Santa Maria. La primera notícia de l'existència de l'església de Sant Vicenç es troba el 988 quan es jurà el testament sacramental de Sunifred I, senyor del castell de Lluçà, sobre l'altar de sant Vicenç, màrtir, l'església del qual es trobava al comtat d'Osona, junt al castell de Lluçà al qual deixava tretze ovelles.


Abans de coronar el cim ens fem la foto de grup embolcallats per la boira 

     
 

Ja som al Castell, les vistes podrien ser espectaculars en dia clar i assolellat però avui això no ha estat així.




Desfem el camí per recollir el cotxes i tornar a Lluçà per fer una visita al Monestir i el Claustra.









L'església de Santa Maria de Lluçà es troba documentada l'any 905 quan fou consagrada pel bisbe de Vic Idalguer, el qual el 22 de maig acudí al castell de Lluçà per restaurar l'església de Santa Maria que havia edificat el baró il·lustre Vinanza, prevere, que donà diversos llibres litúrgics com un leccionari, un missal, un saltiri i un antifonari i peces de roba litúrgiques com una planeta, una estola i una alba. El mateix fundador donà diversos béns a l'església per al seu manteniment i el mateix feren diversos parroquians que cediren a l'església cases i terres. El bisbe pel seu cantó donà els delmes, les primícies, les defuncions, les oblacions, les sepultures i tot els altres serveis eclesiàstics del Vilar de Torroella, amb la seva sufragània als Prats, de la Massana (Massaneres) i Minacas (Manyaques), el de Barbudells, el de Villadeures (Les Eures), el de Constable, el d'Ermengot, el de Torre de la Parra (Tor de l'Espà), el de Puig-oriol amb la seva sufragània i el de Callenas (Canelles) i les valls de Comarmada i de Sunier erma i la sufragània de Sant Agustí de Lluçanès amb els Malats de Villarós. A més hi afegí l'església de Sant Martí d'Albars amb el seu sacerdot. Amb aquest acte l'església de Santa Maria de Lluçà veia com era restaurat el culte en un lloc on antigament ja n'hi havia hagut, al mateix temps que esdevenia cap de diverses sufragànies: Sant Pere de Torroella o del Grau, de Santa Eulàlia de Puig-oriol i de Sant Agustí de Lluçanès. Mentre que l'església de Sant Martí d'Albars sembla que no era gaire més que una simple capella que per qüestions econòmiques s'unia a la parròquia de Lluçà. 
De l'església de Santa Maria que es va consagrar l'any 905 no se n'ha conservat res i de l'actual no es té cap dada que parli de la seva construcció. Únicament el fet de concentrar-se una gran quantitat de deixes entre els anys 1170 i 1190 sembla indicar que en aquest període de temps es devia construir el temple actual. És probable que els tres altars primitius de l'absis principal i de les dues absidioles estiguessin dedicats a l'Assumpció de Maria, Sant Joan i Sant Miquel. Abans del 1270 ja hi havia altres altars com els de Sant Agustí i Santa Maria Magdalena, al qual al segle XIV s'afegí l'advocació de Sant Vicenç quan la capella del castell de Lluçà fou abandonada. Fins abans dels terratrèmols del segle XIV, únicament és possible que hom construís el cor, la part inferior del qual es decorà amb les conegudes pintures dedicades a Sant Agustí, la qual cosa fa pensar que el seu altar es trobava en aquest sector del temple. Després, els terratrèmols que el 1428 i 1448 van assolar Catalunya i enrunaren tantes esglésies, feren caure tota o una bona part de l'església de Santa Maria de Lluçà, així com el campanar, l'estructura del qual es desconeix, i una part important de les edificacions del monestir. Les obres de reparació s'iniciaren ràpidament tal i com consta en la visita pastoral de 1442 en la qual no se'n prescriu cap perquè ja s'hi treballava contínuament; únicament a manca de campanar, es manà que es col·loquessin les campanes en un lloc on es poguessin fer tocar, i es reparés una part de la volta de l'església que necessitava ser reparada. Així que la volta fou refeta durant el segle XV, mentre que el campanar no es construí fins a una època incerta entre 1581 i el 1661. El segle XVII hom reféu la façana de l'església que podria correspondre a les obres que el 1661 promogué el vicari perpetu Josep Gonfau i amb aquest motiu es dataren les llindes de la sagristia i la porta del campanar i s'arrebossà l'església interiorment , així com dos altars poc profunds rebuidats en les parets de la nau. El 1765 hom completà les modificacions de l'interior de l'església amb unes motllures de guix de tipus barroc i fou mutilat l'absis per fer la nova capella del Santíssim i unes escales per al cambril del nou retaule barroc.


Si voleu més informació sobre el Lluçanès podeu anar a la web de la Diputació, Patrimoni cultural, val la pena: http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08109# jo així hi he fet.

Un cop acabada la visita ens acomiadem fins a la propera setmana. 

El retorn els del Bages van a buscar la C-16 a Navàs, els de la Costa continuem fins a Prats de Lluçanès per continuar ja a buscar, a buscar ... la neu 






que per sort ! els hi permet continuar el camí i no tenim de hospedar-los a les nostres llars.

Avui erem en Francesc Blanch, Maria Carles, Josep Casafont, Josep M Clarà, Manel Parareda, Miquel Pujols i Josep Samsó.

No cap penjar cap trac perquè no es gens necessari, aquesta pujada al Castell, en bon temps es apta per a tothom, no és adaptada, però persones d'edat avançada i acostumats a caminar un xic, no tenen de tenir cap problema.

La galeria de fotos, com sempre a Picasa



*******************************************


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada