453 Ermites de Prats de Lluçanès 20022019
La sortida d’avui ha sigut a Prats de Lluçanès hem donat un tomb per les ermites que envolten la
població.
població.
Aproximació des del Bages, ho han fet uns per la C-25 direcció Girona fins a la sortida d’Avinyó
per agafar la BP-431 i després de passar per Avinyó i Sant Feliu Sasserra arribar a Prats de Lluçanès .
per agafar la BP-431 i després de passar per Avinyó i Sant Feliu Sasserra arribar a Prats de Lluçanès .
Altres ho fan per la C-16 direcció Berga, fins a la primera sortida de Navas i un cop passada aquesta
població i seguint per la BV-4401 passant per Gaià fins arribar a Prats de Lluçanès.
població i seguint per la BV-4401 passant per Gaià fins arribar a Prats de Lluçanès.
Un cop ens trobem tots al Bar La Fassina (on alguns hi han esmorzat) del passeig de Prats, decidim
iniciar la sortida, avui ruta de les ermites
iniciar la sortida, avui ruta de les ermites
09:48 - 0,000 Kms. - 713 mts. - Sortim del passeig per agafar l’Avda. de Pompeu Fabra
Ctra. BP-4653) direcció Vic.
Ctra. BP-4653) direcció Vic.
10:00 - 0,562 Kms. - 723 mts. - Deixem la carretera BP-4653 per agafar un passeig que ens porta
al Santuari.
al Santuari.
10:04 - 0,758 Kms. - 740 mts. - Santuari de Lurdes
Santuari de Lurdes
La figura blanca i discreta del santuari de Lurdes és omnipresent des de qualsevol punt del Lluçanès. Situat en un lloc
privilegiat, des del seu mirador es divisa tot l’altiplà, de la mateixa manera que des
de quasi tot l’altiplà s’albira el santuari. Segurament, no hi ha indret millor per
contemplar els canvis que les estacions imposen al paisatge. Es tracta d’una capella
edificada el 1881. La féu construir, en acció de gràcies, el reverend Sebastià Obradors
, el qual s’havia guarit de greus malalties després d’encomanar-se a la verge
apareguda a la població francesa de Lurdes.
Edificat l’any 1881 i ampliat l’any 1958, és un dels monuments més visitats de tots els pradencs. Des de la seva
balconada a 741 metres es pot contemplar una de les panoràmiques més boniques
de la comarca del Lluçanès. Durant els últims anys, i gràcies a l’esforç desinteressat
de molts particulars, ha estat millorat tot el seu entorn. Al seu interior, s’hi venera
la Mare de Déu de Lurdes, objecte d’una gran devoció local. A la volta de l’absis
hi ha unes pintures murals dels artistes Ramon Noé i Antoni Cortada. Cortada,
natural de Prats de Lluçanès, hi és pintat representant un malalt que suplica a
la verge. Lurdes, és la primera capella d’Espanya dedicada a la Mare de Déu de
Lurdes.
10:13 - 1,006 Kms. - 738 mts. - Monument coronat per una gran creu.
10:16 - 1,155 Kms. - 744 mts. - Deixem el cementiri a la nostra esquerra.
10:34 - 2,015 Kms. - 731 mts. - Carretera que creuem.
10:52 - 2,742 Kms. - 745 mts. - Ermita del Grau
10:16 - 1,155 Kms. - 744 mts. - Deixem el cementiri a la nostra esquerra.
10:34 - 2,015 Kms. - 731 mts. - Carretera que creuem.
10:52 - 2,742 Kms. - 745 mts. - Ermita del Grau
Sant Pere del Grau
Església situada dalt d’un petit turó, vora la casa del Grau de Torroella. Consta d’una nau coberta amb volta d’aresta i té
l’absis quadrat. L’interior està arrebossat i pintat. La façana principal es troba a
ponent i té una porta d’arc de mig punt adovellat, una petita rosassa i a la part
superior hi ha uns arquets cecs que es van afegir a principis del segle XX. La façana
està coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull i la teulada és a doble
vessant amb el carener perpendicular a la façana.
Les primeres notícies que es tenen d’aquesta església són de l’any 905, moment en
què es vincula a Santa Maria de Lluçà. En una data anterior al 1154, Sant Pere va
deixar de ser sufragània de Santa Maria per passar a ser església parroquial.
Després, segurament a causa del despoblament produït per la Pesta Negra, va tornar
a ser sufragània de Santa Maria. En un document del 1878 ja apareix com a capella
rural.
A principis del segle XX va ser restaurada i li van afegir els arquets cecs de la façana
principal.
principal.
Deixem la masia a la nostre esquerra i continuem per pista forestal.
11:06 - 3,455 Kms. - 750 mts. - a la nostra dreta la Cadira de Galceran
La Cadira d’en Galceran
La Cadira d’en Galceran
Lloc estratègic on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves
tropes i les de l’enemic a la Vall de Merlès.
Foto del grup:
La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila
estava ocupada pels liberals. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc
Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V.
estava ocupada pels liberals. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc
Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V.
Aprofitem per fer la foto del grup:
Després d’uns metres deixem la pista forestal i agafem un corriol a la nostra dreta,
està indicat, deixant a la nostra esquerra la serra de Les Arnes.
11:41 - 4,569 Kms. - 709 mts. - Després de una baixada prolongada arribem al punt
més baix de la sortida d’avui on hi trobem la Roca Foradada
està indicat, deixant a la nostra esquerra la serra de Les Arnes.
11:41 - 4,569 Kms. - 709 mts. - Després de una baixada prolongada arribem al punt
més baix de la sortida d’avui on hi trobem la Roca Foradada
Després de tornar a remuntar fins arribar a la pista forestal, que seguirem a la
nostra dreta que anirem seguint.
12:20 - 6,031 Kms. - 696 mts. - Desviament a la dreta.
12:30 - 6,330 Kms. - 694 mts. - Ermita Llanars
Sant Andreu de Llanars
nostra dreta que anirem seguint.
12:20 - 6,031 Kms. - 696 mts. - Desviament a la dreta.
12:30 - 6,330 Kms. - 694 mts. - Ermita Llanars
Sant Andreu de Llanars
La joia arquitectònica més estimada pels pradencs és, sens cap mena de dubte,
l’església romànica de Sant Andreu de Llanars. Les primeres referències que en
tenim daten de l’any 997. Apareix atestada l’any 1034 i l’any 1084 ja té la
categoria de parroquial. L’edificació actual és del segle XII, d’una sola nau de
dimensions mitjanes. L’absis té una finestra al centre, de doble esqueixada. A la
banda sud de la nau, hi ha la porta i una petita finestra. La part més interessant
de l’església és a la banda de ponent, on s’alça un mur amb una finestreta en forma
de creu i sobre el qual descansa un campanar de planta quadrada amb dos pisos,
finestres grans en el primer i geminades amb columna i capitell en el segon.
Gràcies a la iniciativa de particulars i de l’Ajuntament, l’any 1982 s’hi va fer la
primera fase de restauració, consistent en l’arranjament de la teulada i de tot el seu
entorn. El mes d’abril de 1991 l’Ajuntament va finalitzar les obres de restauració
de l’interior de l’església.
primera fase de restauració, consistent en l’arranjament de la teulada i de tot el seu
entorn. El mes d’abril de 1991 l’Ajuntament va finalitzar les obres de restauració
de l’interior de l’església.
12:34 - 6,557 Kms. - 696 mts. - Tornem a la cruïlla per agafar ara un caminet a
la nostra esquerra.
12:55 - 7,464 Kms. - 736 mts. - Ermita de Sant Sebastià
la nostra esquerra.
12:55 - 7,464 Kms. - 736 mts. - Ermita de Sant Sebastià
Sant Sebastià
La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle XII, al costat
del mas que rep el mateix nom. L’any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix de
nou el temple, que va quedar destruït per les guerres de començaments de segle.
Les obres finalitzen a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi diu la primera
missa el dia 27 d’octubre de 1804.
En la seva petita esplanada, cada any hi té lloc l’acabament de les curses dels Elois.
Des d’aquest indret a 744 metres d’alçada es pot contemplar una magnífica vista
de tot el poble de Prats.
Des d’aquest indret a 744 metres d’alçada es pot contemplar una magnífica vista
de tot el poble de Prats.
Durant la festa dels Elois, per Sant Joan, es feien curses de Santa Llúcia a Sant
Sebastià com a proves dels seus animals i habilitats dels cavallers. Han desaparegut
de les esmentades curses els guiatges, matxos guarnits amb mantes de colors i
cascavells que, seguint una euga que s’engegava al davant, anaven des de
Santa Llúcia fins a Sant Sebastià sense cavaller.
Sebastià com a proves dels seus animals i habilitats dels cavallers. Han desaparegut
de les esmentades curses els guiatges, matxos guarnits amb mantes de colors i
cascavells que, seguint una euga que s’engegava al davant, anaven des de
Santa Llúcia fins a Sant Sebastià sense cavaller.
Era obligació ballar o puntejar el ball del Contrapàs abans de la sortida dels animals
a les curses de bestiar i, per aquest motiu, l’orquestra que els acompanyava es partia
i una part dels músics anava a Santa Llúcia i l’altre els esperava a Sant Sebastià
on també feia una tocada a cada guanyador.
a les curses de bestiar i, per aquest motiu, l’orquestra que els acompanyava es partia
i una part dels músics anava a Santa Llúcia i l’altre els esperava a Sant Sebastià
on també feia una tocada a cada guanyador.
Al migdia hi ha la cercavila de les cavalleries, les quals prenen part en les curses de
la tarda. A la tarda, benedicció dels cavalls, mules, ases i guiatges a l’església
parroquial. A continuació hi ha les populars Curses dels Elois, al camí de Sant
Sebastià.
la tarda. A la tarda, benedicció dels cavalls, mules, ases i guiatges a l’església
parroquial. A continuació hi ha les populars Curses dels Elois, al camí de Sant
Sebastià.
13:13 - 8,256 Kms. - 697 mts. - Carretera d’entrada a Prats.
13:25 - 9,000 Kms. - 713 mts. - De nou al passeig on hem iniciat la sortida.
Avui erem en Josep Casafont, Josep M Clarà, Josep Junyent, Miquel Pujols,
M Eugènia Oller i Josep Samsó
13:25 - 9,000 Kms. - 713 mts. - De nou al passeig on hem iniciat la sortida.
Avui erem en Josep Casafont, Josep M Clarà, Josep Junyent, Miquel Pujols,
M Eugènia Oller i Josep Samsó
Si us voleu baixar la traça: cliqueu
La fitxa tècnica des de Wikiloc:
La Galeria de fotografies:
++++++++++++++++++++++++++++++
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada