diumenge, 6 de març de 2011

119 Els Munts-S.Salvador-S.Roc-S.Boi 02032011

119 Els Munts-S.Salvador-S.Roc-S.Boi 02032011

Avui en trobem tots a Cal Met de Sant Boi de Lluçanès, l’aproximació l’hem fet, tant els procedents de Girona com els de la Catalunya Central per l’Eix Transversal C-25 fins a Vic, aquí agafem la C-17 direcció nord, a l’alçada de la Gleva ens desviem per la BV 4608 i després de travessar Sant Hipòlit de Voltregà continuem per aquesta carretera que ens portarà per la típica “Trona” –trams d’aquesta carretera mítics pels rallis- fins a Sant Boi de Lluçanès. Després d’esmorzar continuem amb el cotxes i direcció Sant Agustí de Lluçanès, a uns 600 mts agafem una pista a la nostra dreta que ens portarà a El Vilar: El Vilar de Sant Boi, al N del poble, és una de les grans pairalies històriques del terme. Documentat ja el 1193, i després d'una època grisa al llarg dels segles XIV al XVI, fou revitalitzat el 1613 per Jeroni Vilarasau, iniciador del llinatge actual. El cos central, amb teulada de quatre vents, del gran edifici actual fou bastit el 1735, i completat amb galeries i afegitons i una torre del 1771. Conserva retrats familiars pintats per Lorenzale i per Borrell del Caso. La família cognomenada Vilar, ciutadans honrats des del 1709 i creats cavallers per Carles III el 1779, posseí fins al principi del segle XX més de 30 masoveries i 20 cases a Sant Boi i altres poblacions
Seguim uns metres més i deixem els cotxes.

08:40 (855 mts.) Estem amb una pista forestal molt ampla, apta per a vehicles, al costat nord hi ha una senyal del GR3, un petit corriols que agafem, hi ha un pal indicador que ens indica que estem amb la direcció correcte i si continuéssim una mica més, sense decantar-nos cap a la dreta, arribaríem al Roure de la Senyora (hi anirem a la tornada per dinar-hi).
09:17 (1031 mts.) Ens trobem ja al peu del Santuari dels Munts, en aquest punt, un coll, tenim ja la vista del Pirineu i pre-pirineu.
09:24 (1059 mts.) Cim dels Munts, aquí hi ha un Santuari
(El Santuari de la Mare de Déu dels Munts, del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona). És esmentat ja el 1170. El santuari està format per una sola nau de 20m de llargada, i al seu interior trobem el retaule major d'estil neoclàssic i un templet on es troba la imatge de la Mare de Déu que recorda la primitiva icona romànica. L'església ha sofert moltes reformes i ampliacions; l'actual fou iniciada al s XVII.
Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi. És un centre viu de devoció popular
.), junt a una esplanada amb planells explicatius de les vistes que tenim al nostra abast. Després de les fotos i de contemplar el nostra estimat país decidim continuar la nostra ruta.
09:38 Baixem per un corriols que passa per sota del Santuari per la seva basant sud. Aquest camí continua sent el GR 3.
09:56 (938 mts.) Aquí deixem el GR3 i ens decantem cap a la dreta.
10:15 (936 mts.) Planejant hem arribat al Castell de Montorro:
Al vessant E de la serra dels Munts, a l'W de Gallifa i a tocar del terme de Sant Agustí de Lluçanès, hi ha les ruïnes, prop del mas Montorro, de lastatica, fortalesa o castell de Montorro, documentat el 1295 i conegut posteriorment com a Castell de Montorroell, el qual tenia un petit terme propi, que el 1219 era dels Conanglell i el 1332 de Galceran de Besora. Aquest castell tenia una capella dedicada a sant Amanç.
10:21 (927 mts.) Aquí hem de parar atenció, la pista que seguim ens fa despistar i no ens adonem que el camí que hem de agafar és a la dreta, després de la correcció comencem una baixada per un camí que no presenta cap complicació.
10:34 (854 mts.) Creuem la riera de Talamanca, i després de passar pel costat d’un cap i deixant la riera a la nostra dreta tornem a creuar-la. En aquest punt i si seguíssim per la fondalada (hi ha una pista) ens portaria al cim i a la capella de Sant Roc, nosaltres la trobarem més cap al final de la sortida. Enfilem una pista forestal amb forta pendent i un pel relliscosa.
10:53 (900 mts.) En el coll la pista continua cap a l'esquerra, que no seguirem i potser ens portaria al Mas Gallifa: La caseria de Gallifa (9 h el 2005), situada a l'extrem septentrional del terme, a tocar de les terres de Sora, al peu de la serra dels Munts, és formada pels masos de Freixer, Gallifa i Casanova. Prop d'aquesta caseria hom troba l'església de Sant Miquel de Gallifa, que pertanyia tradicionalment a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. Antigament anomenada Sant Miquel de Vila-seca és documentada per primera vegada l'any 1150. Fou devastada el 1936, però ha estat acuradament restaurada. L'església és un edifici romànic del segle XI, d'una sola nau i absis semicircular. La volta fou modificada i al portal de ponent destaca una llinda del segle XVIII. L'entorn de l'església ha estat enjardinat . Nosaltres ens deixarem caure cap a la dreta per un corriol que delimita, amb un ballat de fil ferro espinós la propietat de Gallifa.
11:38 (782 mts.) Mas Vilanova, aquí deixem la pista que hem trobat al final del corriols que baixàvem i a la nostra dreta hi ha un indicador per pujar a San Salvador de Bellver, hi han una seria d’indicacions (tres camins a seguir) seguim pel del mig, és amb pujada i el nom del camí és Cami dels Ponts.
12:13 (933 mts.) Coll, a la nostra esquerra l’església i a la nostra dreta el camí que seguirem després de visitar l’església.
12:21 (958 mts.) L'església de Sant Salvador de Bellver o d'Orís és un petit edifici romànic, molt pur i sencer. Es troba en un cim, a 952 m, a l'extrem E del terme, dominant la Plana de Vic, tot just al límit de l'antic castell de Lluçà, al lloc de Bellver o d'Orís. Documentada des del 1110, als segles XII i XIII hi hagué una petita comunitat de canonges augustinians que l'abandonaren amb l'arribada de la Pesta Negra. En l'actualitat està sen restaurada, al Museu Episcopal de Vic hi ha un Crist en majestat datat al segle XII que pertanyia a aquesta església, quina reproducció presideix l’altar de l’església
(si l’original és al Museu de Vic, creiem que aquest Crits deu ser una reproducció)
12:28 (933 mts,) tornem a ser al Coll, ara agafem la pista rural, apta per a vehicles i planejant l’anem seguint direcció ja al final de la ruta.
12:58 (915 mts.) Masvell, una masia abandonada, al cim d’un turo.
13:17 (816 mts.) Ens retrobem amb la riera de Talamanca, la que hem deixat fa ja una bona estona per donar la volta al Puigcornador. Després d’un parell de paelles agafem un corriol a la nostra dreta que amb pocs minuts ens porta a:
13:29 (869 mts.) petita capella dedicada a Sant Roc. Continuem planejant al direcció NO
13:45 (855 mts.) Aquí retrobem els cotxes que havíem deixat al inici de la sortida, ara, però continuem uns centenars de metres més fins arribar al:

13:50 (855 mts.) Roure de la Senyora (un roure majestuós d’unes dimensions descomunals, algunes de les seves rames, branques, branquillons... tenen de ser apuntalades amb puntals de fusta. Després de dinar donem per finalitzar la sortida esportiva i comença la cultura i gastronòmica, compra de coques a Sant Boi i visita cultural al barri antic de la població. Després a la tornada compra de coques a Perafita, ja que la tornada, els de la Catalunya Central la fan per Perafita, Olost, i cap a la C25 en el Túnel de Aiguafreda. Els Gironins tornem pel mateix camí. A l’hora de dinar ens ha acompanyat el pescallunes autèntic.

Avui hem sigut en Francesc Blanch, Josep Casafont, Josep M Clarà, Josep Junyent, manel Parareda i Miquel Pujols, també ens ha seguit el Bruce i en Ramon Pous ha vingut a dinar.

Si voleu baixar el track: cliceu

La fitxa tècnica des de Wikiloc:


si voleu més detall: cliceu

i ara les fotos de la sortida d'en Francesc Blanch, Josep M Clarà i Manel Parareda:


-------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada