dijous, 19 de novembre de 2009

62 GR92 CAN BENET VIVES - VALLGORGUINA 18112009


Can Benet Vives-Vallgorguina.

Dimecres dia 18/11/2009, vam completar l’etapa 14 del GR 92.

En total vam ser vuit caminants, amb una nova incorporació al grup, la de l’Albert Mogas.

Així que a les 8 ½ puntuals ens vam trobar al costat del pavelló d’esport de Vallgorguina,

Francesc Blanch, Josep Casafont, Josep Junyent, Albert Mogas, Manel Parareda, Ramon Pous, Francesc Sabata i en Josep Samsó.

Des d’on ens vam dirigir, amb cotxe, cap al punt de sortida, Coll de Sant Benet, situat a uns 521 mt. Passant per St. Iscle i St. Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar i Calella, aquí vam agafar la Ctra. BV-5126, que desprès es converteix en pista, direcció Hortsavinyà. En total 33 km.

La veritat es que vam fer una volta considerable, doncs no sabíem l’estat de la pista que hi va directe des de Vallgorguina.

Una vegada al punt se sortida, vam agafar forces, amb un bon esmorzar, amb vi de la bota del racó, d’en Junyent.

A les 10 i poc comencem a caminar, seguint el GR 92, quasi sempre per pista ampla, molt poblada d’arbres i vegetació a banda i banda.

La pista va fent giravoltes i de tant en tant ens deix veure tota la part del Montseny, Les Agudes, Turó de L’home, amb la Població de Vent del Pla al Peu i el Castell de Montsoriu

Vam passar per la font de la Brinxa , lloc a on algú s’acabaria aprovisionant d’aigua

Al Km. 6,50, mes o menys, Ens vam desviar uns metres, per visitar l’Església de St. Martí del Montnegre, per cert un lloc molt bonic, i tranquil, vam fer fotos i una aturada de 15 minuts.

Tornem enrera, per tornar agafar el GR, al punt a on l’havíem deixat, caminem un 5 minuts i . HOOO, sorpresa, no tenim capità, i ens passem una cruïlla de GRs. Resultat, desprès de pujar durant 15 minuts i quant un aprenent es mira el GPS, es dona compte que anem en sentit equivocat, el GR 83 que va a Canet. Negociem..., uns volien continuar, i provar si mes endavant s’ajuntaven els camins , altres optaven per agafar un caminet mes planer sense senyalització, al final, fumada blanca, tornem enrere, fins a la cruïlla fatídica, i evidentment la nostra ruta anava en sentit contrari. Torna la calma, i endavant que no ha estat res.

A partir d’aquí tot bufar i fer ampolles, caminar, caminar i caminar per la monòtona pista fins al punt de destí, ja som a Vallgorguina, però, hoo..., una altra sorpresa, no tenim capità, i no havien fet la foto de grup, apa a busquem un lloc , que amb l’experiència d’en Blanch, doni la impressió que estem en plena natura, tant sols un pal de Tel. Ens delata. Tots formats amb la senyera i foto de rigor.

Ara toca organitzar el dinar, cap problema, ens apropiem del pavelló municipal i ben instal·lats a les graderies, dinem de carmanyola, fem cafè, i copa de JB i Orujo gentilesa del Sr. Junyent que portava a la motxilla.

Apa fins la propera .


Fitxe tècnica



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada