439 - CARROS DE FOC.- 30 JUNY, 1-2 JULIOL 2018
PRESA CAVALLERS – REFUGI VENTOSA – COLL DE CONTRAIX – REFUGI ESTANY LLONG – PLANELL D'AIGÜESTORTES – PLANELL SANT ESPERIT – ESTANY LLEBRETA –RIBERA SANT NICOLAU – PARKING PALANCA LA MOLINA
ASSISTENTS : FRANCESCH BLANCH, LLUIS BARBE, ANTONIA CARLES, MARIA CARLES, JOSEP JUNYENT, ROSA MAURA I JOSEP SAMSO
30/6 7:45 Trobada al Parc Agulla dels 7 components, repartim en 4 i 3 conduits per Blanch i Samso. Sortim Eix Transversal fins Cervera on seguim fins Ponts, passant per Guissona. Esmorzem restaurant Gelateria i seguim per C-1412b a Gualter, Baronia Rialb fins enllaçar amb la provinent d’Artesa (L-512) a Folquer. Coll de Comiols, Isona i Tremp on es converteix a la C-13. La Pobla Segur, aquí ja es la N-260 (frustrat Eix Pirinenc) i a Senterada entrem la Vall Fosca, seguim Capdella i embassament de Sallente, on ja ens espera l’extrovertit taxista CARLES,
amb el Mercedes 3641JNW, un dels protas de la sortida
11:40 Presa Sallente. 1.770mts. Xerraire com el que més, baixem fins Senterada, on per la N-260 (fallit Eix-Pirinenc) Viu Llevata, Coll de Perves, Pont de Suert, seguint vall Boí pel Noguera de Tor fins sota mateix la presa de Cavallers. Ens acomiadem del Carlos, atabalats, i dinem allà mateix amb els entrepans que portem.
14:45 Cavallers.1.780mts. Enfilem cap el Ventosa, poc a poc, gaudint de les innombrables cascades d’aigua durant tot el camí. Pletiu Obaga, Llastres de la Morta, Pas de l'Osso, fins el refu.
17:40 VENTOSA, 2.273mts. Ple a vessar, identifiquem, situem les lliteres i vaguegem fins les 7, sopar, estona de domino, i a les 10 tots estirats a pasar bona nit.
Diumenge 1 juliol. A les 7 esmorzant i preparant-nos per la pallissa que ens espera. Tothom en forma. A les 8 en punt ja estem caminant direcció SE deixant endarrere el Negre i el Ventosa. Als ¾ d’hora, pont de fusta sobre el rierol i cascada que baixa del massís Punta Alta. Perdem temps en trobar lloc per passar, junt amb altres caminants que van cap el Colomers. Finalment travessem. A la mitja hora més voregem el desitjat Estany Colieto. Ja estem en terreny amb grans llastres que dificulten i molt el caminar. Atenció de no tenir una ensopegada tonta que pot malmetre la sortida. Mitja hora més i l’encreuament Punta Alta Comalesbienes dreta i Port Colomers a ezquerra. A partir d'aquí ja veiem la neu, molta neu, al davant nostre i el detall del Coll Contraix, una mica espantats per la pendent fiera que mostra. Avancem lentament. Son ja les 11 i enfilem la part més difícil del dia. Sobre la neu la dificultat del caminar disminueix, però en canvi apareix el perill de relliscada. Anem pujant en fila, fent parades quan trobem grups de rocs que sobresurten de la neu. Compartim la ruta amb una parella de espanyol-nordamericana fins el cim. Realment el tram final va ser dificultòs, però amb paciència, arribem al coll sense més
2/4 de 2. 2.750mts. Coll Contraix. Vistes espectaculars: Gran Tuc de Colomers, Subenuix, al davant (E) i encara la carena dels Bessiberris al darrera (O) Sota nostre, mig gelat encara, l’estany de Contraix, tot sota la neu. Les fotos seran magnífiques. Ens agafem mitja horeta de dinar, que compartim amb la parella mixta, GAUDINT de l’espectacle com poques vegades, per no dir mai, hem disfrutat els Xiruques. Tenim de tirar avall, no sense certa reserva perquè la baixada en neu es, potser, més delicada que la pujada. Anem baixant, una mica escampats, i a la mitja horeta l’ensurt del dia: l’amic Lluís patina i enfila a velocitat creixent i amb el cap per davant direcció a un grup de roques 100 mts. més avall. Per sort, pocs metres abans arribar-hi, aconsegueix donar la volta i pica amb les cames, sense més conseqüències que contusions que desapareixen a la poca estona. Tots hem patit com mai, no ha estat res!!. Ara agrupats, anem vorejant l’estany i un rètol ens assenyala “ 2:30 al Refugi E.Llong” Calculem que estarem 4 o 4 i mitja. Sense desànim, però ja cansadots, anem baixant, ara ja pel terreny mixt anomenat Barranc de Contraix, però amb forta baixada, una altre vegada les llastres, inestables algunes, que ens retarden i emperillen la velocitat. Portem dues hores de baixada, ja els primers arbres. Albirem la fondalada on hi ha el Refugi, però lluny encara. El Barranc, ja presenta trams amb plans embassalats d’autèntica postal, (avantsala del que serà demà Aigüestortes pròpiament dit, i que encara no sabem) Parada a l’entrada del bosc, on creiem apreciar la teulada del Refu. Son 2/4 de 6. Baixant, trobem varies parelles de “runners” als que demanem informin al Refugi que som el Grup de 7 i que arribarem una mica tard. En front nostre veiem el camí que porta al Llong. Finalment arribem al fons de la vall, i travessem el Sant Nicolau per una gran passera. Aquí varem estar una mica despistats, ja que tenim la tendència natural de tirar amunt, direcció refugi i estany Llong, quan el track segueix direcció avall en sentit de l’aigua durant un km, (Prats d’Aiguadassi) aprox., fins trobar el camí que puja al refugi (En realitat es la carretera anomenada “d’Aiguestortes fins Estany Sant Maurici” però que s’acaba a 1km. del refugi) Total passa l’estona fent aquesta volta, però ja del tot orientats arribem al refu.
¼ de 8 vespre. 1985 mts. Refugi Llong.- La gent està ja acabant de sopar, però la Laura, ja ens té la taula a punt. Malaguanyada, ja que amb el cansament mengem ben poca cosa. En ben sopat (es un dir) decidim canviar la ruta de demà. Alguns de nosaltres presentem alguna mancança conseqüència de la llarga caminada, algún cop, rascada, etc. La decisió passa per baixar fins Aiguestortes, veurem on agafem el taxi. I, d’aquesta manera, ens quedarà encara l’any vinent per fer del Llong al Colomina.
Dilluns 2 Juliol, 7 matí.- Comentem que malgrat el cansament hem dormit bé! Amb tranquilitat, esmorzem, paguem a la Laura (per cert sense descompte els federats) i decidim pujar a l’Estany Llong, on arribem en 10m.per la mal anomenada pista al Sant Maurici. Gaudim vista.
1.987mts ¾ de 9.- Refugi Llong.- Baixant contents, en menys de mitja hora estem als prats d’Aigudassi, es succeeixen paisatges de somni, planell Gran, planell de la Molina, pletiu Morrano i pròpiament Aigüestortes, on hi ha petita infraestructura turística dins del Parc Nacional.
10h Planell Sant Esperit.- 1.760mts.-Aquí l’amic Sam ens deixa, baixarà amb taxi per culpa de la trompadeta d’ahir amb cop i rascades incloses. Deixem la pista forestal i, ja fins la Palanca de la Molina, anirem per sender que baixa més o menys paral·lel a la carretera. Rètols ens porten a sender habilitat per cadires de rodes serpentejant dins els corriols d’aigua transparent formant meandres en que s’ha convertit el riu Sant Nicolau. Un immens plaer per cos i ànima. Segurament l’elevat cabdal contribueix a la sensació de travessar zona salvatge, naturalesa primigènia, com correspon a un Parc Nacional i Natural. Suaument anem baixat ja pel corriol gaudint sense treva. Sentim ja el soroll de la Cascada del Sant Esperit que tal com anem baixant pensem res té a envejar a las Gradas de Soaso, a Ordesa. Aviat, el Mirador (també dit de la Cascada) Espectacular, se aprecian tots els salts amb el Gorg del Mas al fons, amb un desnivell total superior als 100mts. Ens apropem fins sobre mateix de l’aigua, petant máquinas de retratar i mòbils. Un rètol amb foto ens anomena els cims que veiem al sur: Bony Blanc,Pic Roi, de les Mussoles, etc. Una estoneta més i albirem la cua de l’estany Llebreta (1.609) que passem quedant-nos a la nostra ezquerra, caminant quasi sense tocar a terra, disfrutant del paisatge i del dia, transparent i clar, el bosc espès, verd fosc a l’obaga i més clar i amable a la nostra dreta, baixant amb calma, però sense parar. Hem deixat enrere l’ermita de Sant Nicolau, a la nostra dreta, uns 50 mts. sobre el nivell de l’aigua. Ara la vall s’estreny i quasi es toquen les dues vessants, decidim seguir pel corriol que baixa sempre per l'esquerra del riu, és a dir pel cantó obac. Pugem uns 50 mts. de desnivell i veiem, molt al fons, el que el Francesc i la Maria, coneixedors de la zona, ens indiquen hi ha l’aparcament públic. Calculem estarem quasi dues hores ( en portem 3). La ruta molt ombrívola ens defensa del sol, axís com el soroll del riu, de tant en tant. No en va, el camí està retolat com a “Camí de la Llúdriga” un dels més bonics del Parc i en general de tot el Pirineu Català. Mirant el mapa, passem la Palanca del Pei i calculem una horeta fins el destí.
Una i 10.- Palanca de la Molina. 1.380mts. Ben cansats ens retrobem amb el company Sam, que no ha perdut el temps i s’ha amistançat amb la Meritxell, guia del Parc. En 25m el mateix taxista que ha portat al Sam, ens carrega i porta en poca estona fins Pont de Suert, on hem decidit dinar
Escollim LAS CUMBRES, restaurant de sempre, on som ben atesos i ben alimentats, bon record. L’amic Lluis, com es ell !, ens invita dues Gramona Imperial per celebrar el seu incident d’ahir sense conseqüències..
2/4 de 5 El Pont de Suert. 847mts.- Entre el Sam i la Meritxell s’ho han currat. Canviem de taxista per portar-nos a Sallente i sabeu qui?? El Carlos, el mateix del dissabte !!. Es ja amic nostre, el convidem a una birreta i carreguem, ja que tenim una llarga ruta a l’inversa de fa 2 dies. En l’hora llarga de camí, ens assabentem de tota la història de la gent de Cabdella, d’on es resident. Dalt a la presa, fem un cafetó al bar i díficilment, ens acomiadem d’ell, amb intercanvi de targetes, etc, etc.
¾ de 7 tarda.- Sallente, repartits ens els 2 cotxes, Senterada, La Pobla – Tremp (dona gust veure l’embassament de Sant Antoni a vessar !) Isona, Comiols i fins a Ponts, on repetim l’aturada de descans al mateix bar. I a l’estoneta, Calaf, Eix i Manresa
¼ de Parc Agulla. 120mts.- Contents, acomiadem la sortida. Fem reflexió: l’any vinent tenim de tornar-hi, ens manca l’etapa Llong-Colomina. I segur ens acompanyaran els amics Clarà, Parareda i Pous. Fins el juliol 2019 Carros de Foc!!
Si us voleu baixar les traces d'en Francesc Blanch:
Les fitxes tècniques per Francesc Blanch:
Si voleu més detall des de Wikiloc, per Francesc Blanch: cliqueu
La Galeria de Fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada