XIRUQUES: 216 LA VAJOL- CAMÍ DE L’EXILI COLL DE LA MANRELLA, 06022013

216 LA VAJOL- CAMÍ DE L’EXILI COLL DE LA MANRELLA, 06022013

Els de la Catalunya central ens trobem a parc de l’Agulla de Manresa a les set menys deu, agafem la flamant C-25, fins l’aeroport de Girona, aquí agafem l’AP2 fins a la Jonquera i de la Jonquera fins a la Vajol la GI- 501. Arribem a la Vajol pel vols de tres quarts de nou, busquem un Bar per esmorzar, esmorzem i esperem l’arribada dels companys que venen de Sant Feliu de Guíxols.

Avui serem, En Francesc Blanch i Maria Carles, Josep Casafont, Josep Junyent, Miquel Pujols i Josep Samsó.

Deixem el cotxe a un gran aparcament que hi ha a l’esquerra abans d’entrar al poble, ens equipem, engeguem aparells GPS i ens disposem a començar la ruta.

9:55 – 0,00 km. 532 m. A l’entrada del poble, prenem el primer carrer a l’esquerra i seguim pel carrer Joaquim Llansó, el seguim tot recte fins que s’uneix a la carretera que condueix a Maçanet de Cabrenys, passarem per davant del cementiri i anirem continuant per la carretera.

10:08 – 0,600 km. 607 m. Deixem la carretera i agafem una pista a l’esquerra, cal dir que la vam agafar per error, doncs ens pensàvem , era per on s’accedia a la Mina Canta. Anem seguint aquesta pista fins trobar una edificació en obres, darrera de la qual hi ha, la que suposem era una sortida de la mina Canta, parcialment tapada.

Des d’aquí i aprofitant el camí fet, pugem al Puig de la Creu de 623 m. Amb excel·lents vistes.

10:47 --- 2,077 km. 623 m. Retrocedim pel mateix camí, fins a tornar a la carretera asfaltada. Agafem a la dreta tot desfent 200 m. Del camí que havíem fet a l’anada, fins trobar un trencall a l’esquerra que mena a la finca de Can Barris, l’anirem seguint fins que, Upsss...... Trobem el pas barrar a pany i forrellat, amb una gran porta protegida amb porter electrònic i videocàmera , intentem continuar pel costat la tanca metàl·lica que voreja la finca i ens endinsem a la dreta per una zona boscosa molt saturada de branques i bardisses. Quan portem 150 m desistim i tornem enrere fins a tornar a trobar la impertinent porta de Can Barris.

Son les 11:24 i ara ho provem per la part esquerra, per un caminet que travessa uns camps de pastura . Tampoc tenim sort, ens apareix un vigilant motoritzat, acompanyat d’un gos, aparentment tranquil, i ens diu que no podem continuar i ens fa fora de la finca.

No cal dir, que com a bons Xiruques, avui orfes de Capità, amb civisme i bona educació que ens caracteritza, no ens en fem pregar gens i retrocedim, tot agafant la carretera asfaltada que tenim a tocar.

Can Barris

11:44 --- 4,292 k 546 m., Carretera de Maçanet, coneguda en aquest tram com a carretera de les Mines, l’agafem en direcció a La Vajol, amb la intenció de desistir. Veus aquí que quan portàvem 200 m trobem un trencall a la dreta que indica Mina Canta, que anteriorment no havíem sabut trobar, agafem la pista i al cap de 400 m. Trobem la Mina, be, trobem un edifici en males condicions, identificat al mapa com Mas Castell o les Avalls, des don suposadament s’accedia a la mina, al menys així ho indiquen els panells informatius .

12:00 --- 4,984 --- 534 , Tornem enrere, a partir d’ara anirem trepitjant camí fet anteriorment, fins arribar a la Vajol.

12:31 --- 6,427 --- 545 La Vajol , aprofitant que anem be temps, visitem al poble i fem fotografies de l’Església i carres.

12:45 – 6,884 --- 532 , Arribada a l’aparcament, visitarem el monument a l’exiliat, a situat a uns 200 m. I donem per acabada la ruta a peu.

Com que, no ha estat possible assolir l’objectiu, degut als entrebancs esmentats, decidim agafar els cotxes per anar al coll de la Manrella, punt fronterer amb l’emblemàtic Monument a Companys.

Fa molt fred, fem les fotos de rigor i decidim entrar en territori Francès i arribar al poble de les Illes, no es veu ningú, be , o quasi ningú, volíem fer la cervesa a l’únic bar que hi ha al poble, Hostal dels Trabucaires (es el bar, que suposadament, Companys va fer el primer àpat fora de Catalunya) però està tancat fins al mes de març. Per tant marxa enrere, avui ja ens hi estem acostumats, i prendrem el camí de retorn cap a la Vajol.

Mes o menys a tres quarts de dues, tornem a estar a la Vajol, es l’hora de dinar, uns ho fan de carmanyola i altres a la fonda de Ca la Conxita, per cert amb tracte exquisit i un àpat molt correcte.

En acabar el dinar cotxe i a les sis a casa.