55 CAP DE BOUMORT

Ahir, dimecres 30 de setembre de 2009, en Barniol, Clarà i Junyent, varen anar a la Reserva Nacional de Caça

(La Reserva Nacional de Caça de Boumort (RNC) va ser creada per la Llei 17/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 d'octubre de 1991, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen)

Per fer el CAP DE BOUMORT, desconeixíem totalment el terreny i creiem que podria ser una sortida per fer un altre dia tots plegats, el resultat:

BERGA-COLL DE BOIXOLS (passant per Solsona i Coll de Nargó) 105 Km.

Aquí deixem la carretera asfaltada i continuem el recorregut per pista forestal, val a dir que la pista esta molt be i no varem tenir cap problema, anàvem amb el Mercedes d’en Joan Barniol, un Tot Camí/Tot terreny.

Passem, per la Collada de la la Creu de Ferri (a la tornada aquí ens desviarem), pel Coll de Llívia on hi ha un rètol indicatiu de l’entrada a la Reserva, aquí continuem per la dreta fins arribar al PETIU DEL ROQUISSOS, també FONT DE LES FONT (1885 mts), no hi varem trobar cap font peró si un petit refugi, de fora molt arreglat i amb taules per esmorzar, que és el que varem fer, però l’interior del Refugi un xic deixat, tot i que hi ha llar de foc, graelles per fer barbacoa i un apartat per si és vol dormir, al terra.

Aquí varem deixar el cotxe i ens encaminarem cap el cim, seguint més les indicacions d’uns boletaires de la Pobla de Segur que esmorzaven molt aprop nostra que no pas del track del GPS (no hi ha manera de que ens fiem dels tracks) varem pujar uns 200 mts, però la pujada agradable, tot i que amenaçant pluja, i buscant i trobant algun rovelló.

fitxe tècnica

Al cim és fantàstic, el dia no acompanyava, però el Pirineus crec que és podria veure casi tot.

A poc d’arribar al cim ens varem trobar amb un naturista, amb la seva antena unidireccional que ens va acompanya fins el cim i ens va explicar que la seva feina consistia a fer un seguiment DIARI de 16 voltors negres (animals en perill d’extinció i que estant reintroduint), varem tenir-hi una conversa molt agradable i ens va indicar alguns del pics que és divisaven a l’horitzó així com el nombre de Cérvols (1200 aproximadament) que hi han a la reserva, i que ahir, precisament els forestals estaven fen el sens.

Un cop ja havem disfrutat de les vistes del cim i de la xerrada del observador, ens varem tirar costes avall sense tenir en compte, una vegada més, del track, també varem collir algun rovelló i també un fredolic.

Un cop al cotxe varem fer uns quants kilòmetres més direcció nord, fins que vist que tot era igual i no és veia pas terreny per bolets varem girar cua amb direcció al Coll de Llívia, abans d’arribar-hi encara varem collir algun altre rovelló. Un cop pasat el Coll de Llívia i sempre seguint la pista que ens havia portat al matí varem arribar a la Collada de la Creu de Ferri i aquí ens varem desviar a l’esquerra cap a Montanisell, una colla de Km per Pista forestal, també en bon estat, a Montanisell hi férem la cervesa i ...

fitxe tècnica de la pista forestal que varem recórrer en total:

agafem ja la carretera asfaltada i sortim a Organyà, d’aquí a Coll de Nargó on varem dinar a base de cargols. I cap a Berga.

RESUMIN: Berga - Coll de Bòixols (per Solsona) 105 Km. Asfaltats

De coll de Bóixols a Montanisell, 38,5 Km. Per pista forestal (aquí no hi han els 5 Km que varem fer caminant)

Montanisell – Berga (per Solsona) 102 Km.. asfaltats.

Va ser una sortida interessant però per els Gironins crec que és molt lluny i no se si val la pena, tot i que per en Faura i la Gabi allà hi poden trobar molts animals, nosaltres, millor dit en Junyent va veure unes quantes femelles de cérvols i nosaltres un parell de Cérvols, però sense possibilitat de fotografiar (com corrent !!) i també uns voltors, per els Manresans i sobretot per en Casafont i en Pujols EXTRAORDINARI tenen unes pistes forestals per fer en bicicleta que: ES JUBILARAN I LO LES ACABARAN ! ! !

De les fotos que hi han a PICASA val la pena les que és divisa el Pedraforca (mi vaig recrear fotografiant-lo) molt ben perfilat i des d’una perspectiva que jo no havia vist. Les del Pirineus intento indicar els punts més coneguts però difícils de identificar.

Si voleu veure les fotos: http://picasaweb.google.com/josepmclara